Analitzem la nova llei educativa valenciana en una taula redona encapçalada per experts en educació

La Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnat (FAMPA) Castelló Penyagolosa ha organitzat una taula redona a l’IES Sos Baynat de Castelló per analitzar la nova Llei de Educativa Valenciana o Llei de Llibertat Educativa. L’acte, que ha comptat amb més de cinquanta assistents entre famílies, entitats i personal docent, ha posar de manifest les preocupacions i reptes que aquesta normativa planteja per al sistema educatiu.

La taula redona ha disposat de la participació de diversos experts/es i representants del sector educatiu:

• Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista valencià.
• Zulaika Agustí, presidenta de la Junta de Personal Docent de Castelló, membre del sindicat STEPV, mestra en actiu i mare.
• Pablo Sendra, president de l’AMPA del CEIP Tombatossals i pare.
• Francesc Mezquita, inspector d’educació.
• Violeta Tena, representant del col·lectiu Famílies pel Valencià i periodista.

Les i els ponents han oferit perspectives complementàries sobre la nova llei, que substitueix l’anterior normativa de plurilingüisme i introdueix l’elecció de la llengua vehicular de l’ensenyament.

Ximo Górriz, periodista i moderador de la taula redona, ha obert l’acte presentant les persones ponents i realitzant una breu explicació d’aquesta nova llei anomenada de llibertat educativa, contextualitzant-la i definint alguns conceptes claus per entendre el que regula.

Francesc Mezquita, inspector d’educació, ha sigut el primer ponent a presentar els seus arguments, destacant a bestreta que en tractar-se d’una ordre encara en esborrany, hi ha nombroses qüestions que encara no tenen una resposta tancada i clara.

Un dels punts centrals de la taula ha estat l’impacte de la nova llei en la llibertat d’elecció de la llengua vehicular per part de les famílies. Els ponents han assenyalat que, tot i que la llei defensa aquesta llibertat, la realitat dels centres educatius podria limitar-la en funció de les majories. Com ha destacat Francesc Mezquita “sí que es garantirà una llibertat d’elecció, però aquesta elecció probablement en molts casos no es podrà fer efectiva pel tema de les majories […] és a dir, si més del 51% d’un centre tria una llengua, la resta de l’alumnat s’hi haurà d’adaptar.”

Zulaika Agustí, representant dels docents, ha destacat diverses problemàtiques associades a la nova llei. Ha comentat que aquesta llei parteix d’una base errònia, “no té en compte que clarament ens trobem en una situació en la qual el valencià en l’àmbit d’ús està molt per sota del castellà” i destaca que la normativa el que hauria d’aconseguir és “revertir la situació d’aquest retrocés de l’ús social del valencià i no tot el contrari”.

Ha criticat que la norma fomenta una minorització del valencià encara més gran, si és possible, en zones castellanoparlants on “directament se’ls prohibirà l’ús del valencià, ja que no podran decidir, com sí que es farà en les zones valencianoparlants”. També ha expressat preocupació per la pèrdua de competència lingüística del professorat, afirmant que “això minva la qualitat de l’ensenyament en valencià i desprotegeix encara més la llengua”. Ha destacat que, quant al valencià, no pot ser que “cada volta s’exigisca menys al professorat i que aquest tinga menys coneixements”.

Finalment, Agustí ha alertat sobre la inviabilitat del programa Xarxa Llibres, indicant que “gestionar llibres en diferents llengües cada any augmentarà els costos per a les famílies i els centres”.

Les preocupacions de les famílies

Pablo Sendra, ha posat de manifest els dubtes i preocupacions de les famílies sobre la nova llei, comentant com aquesta ha introduït un debat “sobretot en un moment en què la preocupació de les famílies no estava en la llengua”.

Sendra ha expressat també incerteses sobre com s’aplicarà la llei a llarg termini, especialment pel que fa a la distribució de recursos. A més dels dubtes pedagògics, Sendra també ha posat en relleu problemes pràctics com el tema del banc de llibres.

Violeta Tena, en representació del col·lectiu Famílies per Valencià, ha fet una breu presentació del col·lectiu destacant la motivació de la seua creació, comenta: “òbviament, perquè està llei ens preocupa, perquè considerem que és un retrocés absolut”. Segons Tena, “l’ús diari del valencià ha baixat, però el coneixement, la capacitat d’entendre, d’escriure i de llegir en valencià ha augmentat, i això ha sigut gràcies a l’escola”. 

Per la seua banda, Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista valencià ha utilitzat el seu torn de paraula per formular una defensa del valencià, comentant com “el valencià és una llengua atípica, única al món, que manté una vitalitat cultural i científica impressionant.” Pitarch ha criticat la llei de llibertat educativa per la seua intenció d’excloure el valencià de l’educació i la societat, considerant-la una salvatjada i un insult a la identitat del poble valencià. També ha subratllat la necessitat de recuperar l’autoestima i viure amb orgull la nostra llengua, “ja que la llengua és un dels patrimonis de la humanitat per excel·lència”.

Procés de consulta i elecció

Malgrat els nombrosos dubtes que presenta tant per a les famílies com per als docents l’ordre analitzada en la taula redona, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va anunciar ahir que la consulta telemàtica per a l’elecció de la llengua vehicular tindrà lloc a finals de gener.