Butlletí n.º 166
14 February, 2025
Una iniciativa de l’AFA del CEIP Hermanos Gil Sorribes, Jérica
25 February, 2025
Hui, 21 de febrer, celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada promoguda per les Nacions Unides des de fa 25 anys per destacar la importància de preservar les llengües com a eina fonamental per a la transmissió del coneixement, la diversitat cultural i la construcció de societats més inclusives i equitatives.
L’educació multilingüe no només beneficia l’alumnat, sinó que també reforça el vincle entre educació i cultura, contribuint a una societat més cohesionada i justa.
En aquest context, la FAMPA Castelló Penyagolosa vol posar en relleu la situació del valencià, que es troba en perill, ara també en l’àmbit educatiu. Els estudis mostren que el valencià està perdent presència en l’ús social, mentre que el castellà, amb una hegemonia clara en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, es consolida com la llengua predominant entre la infància i la joventut. Fins ara, l’escola pública ha sigut una eina fonamental per garantir que tot l’alumnat, independentment del seu origen i zona lingüística, tinguera accés a aquesta llengua cooficial i la poguera utilitzar amb igualtat d’oportunitats.
La FAMPA defensa que l’ensenyament del valencià a l’escola és una oportunitat fonamental per a tots els xiquets i xiquetes, independentment de la seua llengua materna. Conéixer el valencià no només facilita la integració de l’alumnat al territori, sinó que també els permet comprendre millor la nostra cultura i la nostra identitat, afavorint la seua relació amb altres persones i comunitats del territori. L’escola pública és l’espai natural on els estudiants poden aprendre-la i aprofitar totes les oportunitats que ofereix per a la seua integració social i la igualtat d’oportunitats.
Tanmateix, amb la nova llei valenciana sobre la consulta de la llengua vehicular, aquesta igualtat es veu compromesa. La consulta generarà una fragmentació del sistema educatiu valencià, a banda de desigualtats en l’accés a oportunitats, la creació de guetos i una reducció dràstica de l’ús i aprenentatge del valencià. Això posa en risc la normalització i la preservació d’una llengua que forma part del nostre patrimoni cultural i identitari.
Com alerten les Nacions Unides, “quan una llengua es perd, també desapareix una part del ric tapís de la diversitat cultural del món. Es perden oportunitats, tradicions, memòria, formes úniques de pensament i expressió, i recursos valuosos per garantir un futur millor.”
