Les escoles rurals traspassen les aules

L’educació dels pobles involucra els veïns i dinamitza la comunitat

Docents, alumnat i famílies són tres dels actors més importants d’un centre educatiu. Un col·legi actiu obre les seues portes amb esdeveniments diferents que involucren estudiants i famílies aconseguint, per exemple, que un Festival de Nadal o un recital de poesia eduquen no només als xiquets i xiquetes, sinó a tots els que s’animen a creuar la porta de l’escola. En una ciutat, la tasca del centre de vegades s’estén als barris on s’insereixen i hi ha col·legis que s’involucren en tot tipus d’activitats però si hi ha un lloc on les escoles són actor fonamental de les seues comunitats és el món rural.

Amb una població menor als 700 habitants, l’escola de Caudiel s’ha convertit en un dels agents més importants del municipi: “crec que l’educació va més enllà del que s’aprén als centres”, apunta Celia Juesas, presidenta de l’AMPA de l’Aulari de Caudiel, “si hi ha moltes entitats involucrades, l’educació serà més integral i hi haurà una visió més ampla del món”. Per aquest motiu, organitzen tota classe d’iniciatives que fins i tot rememoren temps passats.

Feia més de 30 anys que no s’escoltaven els cants de les albades pels carrers de Caudiel, una tradició on els xics joves recorrien el poble des del 25 de novembre fins a la nit de Nadal cantant a les xiques. Aquest any, les notes musicals han tornat a omplir el municipi gràcies als escolars que van participar en una activitat on van involucrar a tota la població mesos abans. El col·legi va convidar a les famílies i la gent major del poble i junts van recuperar la lletra d’aquests càntics populars sota el projecte “Caudiel, la música que somos”. Després, van eixir als carrers durant un cap de setmana per posar veu i música a aquests versos recuperant així la tradició. L’any anterior van reivindicar les llengües que parlen les famílies del poble amb la iniciativa“Caudiel, un tesoro de lenguas”on la narrativa i els contes van ser els protagonistes.

La nit del 31 d’octubre els “monstres” de Halloween van passejar per Sant Rafel i van replegar dolços de fins i tot 15 llocs del poble. Xiquets i xiquetes també van omplir de color i festa els carrers durant el carnestoltes i van participar activament a la Fira de la Tardor, a les celebracions del patró i a Santa Catalina. Enguany no podran celebrar la seua festa grossa de final de curs, que compta amb actuacions de tot tipus i un sopar on està convidat tot el poble, però han fet de la creativitat el seu recurs principal i crearan un vídeo conjunt des de casa perquè creuen la importància “d’organitzar activitats en els llocs on la població és baixa” destaca la presidenta de l’AMPA, Elisabeth Itarte.

A causa de la crisi sanitària molts municipis s’han quedat sense les seues festes d’estiu. Un esdeveniment que motivava a les persones del poble i fomentava la participació d’aquelles que viuen en altres llocs. Aquest és el cas de Cervera del Maestre, un municipi de menys de 600 habitants on aquest estiu no hi haurà festa. No obstant això l’AMPA de l’aulari no ha volgut deixar passar l’oportunitat d’ajuntar-se amb altres associacions del poble per idear activitats que respecten les mesures sanitàries i que dinamitzen el poble durant aquests dies. Una tasca que des de les famílies consideren fonamental: “les activitats de l’AMPA en una ciutat són normalment adreçades al col·legi”, apunta Maria José, “en canvi ací intentem que tot el poble estiga informat i l’involucrem”.Més de 100 quilòmetres al sud, el municipi d’Eslida també treballa en aquesta línia. Les famílies de l’escola Francisco Mondragón participen i col·laboren amb l’Ajuntament per “organitzar activitats i crear així un ambient d’unió”, ressalta la presidenta de l’AMPA, Arancha García. A més, a Eslida les famílies de l’escola organitzen l’arribada del Pare Noel.

En un entorn amb mancances de serveis, la unió i la cooperació dels seus habitants és, moltes vegades, una de les eines principals per fer front a les dificultats de les escoles rurals. De fet, en alguns casos no tenen extraescolars perquè és difícil gestionar els desplaçaments ni servei de menjador. Per aquest motiu, les escoles reivindiquen el seu paper i intenten suplir aquesta mancança amb altres iniciatives: “tenim poques opcions perquè som una Espanya buida de serveis” subratlla Beatriz Vizcaino, presidenta de l’AMPA de l’Aulari de Montán, per això estar actius “és una forma de créixer i fer coses grans a pesar de ser xicotets”. Així, els centres involucren el poble i alhora dinamitzen la comunitat que l’envolta aportant un valor afegit a l’educació de xiquets i xiquetes. Iniciatives creatives que van més enllà de les parets d’un edifici, idees que només es poden fer en el món rural on l’educació és també més personalitzada i on l’escola és, com deia el mestre rural Luís Iglesias, “aula, taller i comunitat”.