Donem resposta a les preguntes plantejades en la jornada Inclusió: de l’aula al món laboral

La jornada Inclusió: de l’aula al món laboral tenia la voluntat d’orientar a les famílies amb filles i fills amb diversitat funcional i donar resposta als dubtes de les AMPA dels centres d’Educació Especial. Amb les intervencions dels ponents es poden contestar les preguntes que es van plantejar.

En primer lloc, la directora general d’Inclusió Educativa, Raquel Andrés, va desenvolupar la resposta a la pregunta: quins itineraris educatius existeixen?

És important tenir en compte que l’atenció primària és fonamental abans del camí educatiu. A partir d’ací s’estableix una proposta d’escolarització. Aquesta pot ser en un Centre d’Educació Especial, en un centre Ordinari en modalitat ordinària o en una Unitat Específica, o una escolarització combinada: poden començar a un lloc i acabar en un altre.

En la modalitat ordinària d’infantil i primària es té el suport dins del centre. Es pot accedir a la unitat específica a partir de primària, ja que en infantil no existeix aquesta possibilitat.

En arribar a l’ESO hi ha tres formes diferents de titular: fer els quatre cursos en modalitat ordinària amb suport, fer PMAR o PR4, o fer una FP Bàsica. Les persones que no es titulen en ESO poden estar en una unitat específica fins als vint-i-quatre anys o també es pot encaminar a l’alumnat a un centre d’educació especial per a fer un Programa de Qualificació Bàsica adaptada fins als vint-i-quatre anys.

Després de titular en ESO, en el cas que es faça, es pot fer una FP Bàsica, que portaria a una inclusió laboral, o fer una FP Bàsica i, posteriorment, un cicle mitjà o superior amb suport.

En la modalitat educativa especial la xiqueta o el xiquet pot començar i acabar en un centre específic. La transició a la vida adulta, fins als vint-i-un anys, pot donar lloc a assistir a un centre ocupacional o a un centre de dia si la persona no pot continuar per diferents motius. En el cas contrari, es podria accedir a un Programa Formatiu de Qualificació Bàsica.

En segon lloc, Mercedes Lizcano, advocada especialitzada en Dret de la Discapacitat, va respondre a les preguntes: què ocorre en acabar l’etapa escolar de les filles i fills?, poden continuar formant-se?

Les opcions que té l’alumnat en finalitzar l’etapa educativa obligatòria són diverses. Per una banda, hi ha serveis diürns per a persones amb discapacitat com són els centres de dia de caràcter assistencial, els centres ocupacionals de caràcter prelaboral, d’inserció laboral, inclusió, etc. També existeixen Programes Formatius de Qualificació Bàsica que depenen de l’oferta formativa de la convocatòria anual i que normalment són: cuina, fusteria, catering, manteniment d’electrodomèstics, vivers i jardins, ocupació domèstica, etc.

Per altra banda, està l’opció de la Formació Professional Bàsica, regulada pel Decret 135/2014, de 8 d’agost, del Consell, que reserva el 5 % de les places oferides per a les persones amb discapacitat i amplia la franja d’edat per accedir. I també estan les universitats públiques, que reserven com a mínim un 5 % de les places.

Altres instruments públics són la Renda Activa d’Inserció (RAI), que se sol·licita al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i que pretén la cerca activa d’ocupació;  els programes i itineraris socials i laborals i ofertes d’ocupació públiques. En aquestes últimes es reserva un percentatge no inferior al 7 % de les vacants per a  persones amb discapacitat de les quals, mínim el 2 % de les places oferides són per a persones que acrediten discapacitat intel·lectual. A més, tenen dret a les adaptacions necessàries per a la realització de les proves en els processos selectius.

Respecte a la inclusió laboral, les persones amb discapacitat tenen prioritat i reserva del 3 % de les places en cursos de formació ocupacional organitzats per l’Administració de la Generalitat, tenen dret a la conciliació personal, familiar i laboral, que s’aconsegueix amb mesures de reducció i flexibilitat horària en llocs de treball de l’Administració Pública, i a l’accés a la contractació en ocupació ordinària a través de Centres Especials d’Ocupació (CEE) i enclavaments laborals.

Quant a quines vies, iniciatives i programes d’ocupació existeixen?, a banda de les mencionades anteriorment, el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu Biosca, va descriure les actuacions del Govern Valencià destinades a la inserció de persones amb discapacitat com a col·lectiu vulnerable. Entre altres, aquestes són: ajudes per a l’ocupació protegida (fonamentalment es tracta d’ajudes per al manteniment de llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat en els Centres Especials d’Ocupació, així com ajudes per al finançament de les Unitats de Suport per a la prestació dels serveis d’ajust personal i social), ajudes per al trànsit dels treballadors amb discapacitat des de l’ocupació protegida a l’empresa ordinària i ajudes per a la inserció laboral en empreses ordinàries i programes de foment de l’ocupació.

Així mateix, per a fomentar la contractació s’ajuda a les empreses amb el 50 % del Salari Mínim Interprofessional per cada lloc de treball ocupat per una persona amb discapacitat sempre que siga a jornada completa i siguen contractes de duració mínima de tres mesos. També s’ofereixen ajudes per a finançar els costos indirectes corresponents a l’informe auditor per a la justificació de l’ajuda salarial (fins al 2% de l’import de l’ajuda salarial) i ajudes d’adaptació de llocs i eliminació de barreres per a treballadors amb diversitat funcional o discapacitat (fins a 1803 € per lloc de treball adaptat).

Una altra pregunta era: quins són els espais, els centres, les organitzacions que ofereixen oportunitats laborals per a l’autonomia de les persones amb diversitat funcional? En aquest cas vam poder comptar amb la Fundació síndrome de Down. La tècnica d’ocupació Miryam Sierra va exposar que des de l’entitat realitzen un programa formatiu de qualificació bàsica i un curs de transició a la vida autònoma. Els perfils que se’ls ofereixen amb aquest curs són els d’auxiliar de reposició, auxiliar de cambrer/a, atenció al client, auxiliar administratiu, etc., i formació també en noves tecnologies. Aquesta és una de les opcions que es pot trobar en la província de Castelló, però també hi ha altres alternatives com els Programes de Qualificació Professional Bàsica de Vila-real, des d’on van vindre Luís Carregi, José Ángel Ramírez i Mireia Rodríguez per contar la seua experiència personal.

Per últim, com podem avançar cap a la inclusió laboral de les persones amb diversitat funcional? La directora general d’Inclusió Educativa explica que el nou Decret d’Inclusió convida a personalitzar l’atenció a cada individu. Cada alumne i alumna té necessitats úniques i cal acompanyar a la persona en el seu projecte vital.

A més, Lizcano resol: «L’educació inclusiva i laboral no s’assegura des de l’ordenació legislativa si al mateix temps no es materialitzen els recursos que fan possible el compliment dels principis que defineix la inclusió i no es garanteixen les pràctiques educatives i laborals que orienten». Addicionalment, la responsabilitat d’arribar a una educació inclusiva no sols és de la comunitat docent, sinó de tots: la societat ha de canviar el paradigma i fixar-se en la persona amb discapacitat per a oferir-li el que necessite.

Amb aquesta jornada, FAMPA Castelló Penyagolosa pretenia contribuir a avançar en el camí per fer possible que els drets de les persones amb diversitat laboral es transformen en oportunitats educatives i laborals des d’un vessant inclusiu.