Formació “El tabac i el vapeig en l’adolescència”
9 September, 2024
Butlletí núm. 154
13 September, 2024
El passat dilluns 9 de setembre, mentre els alumnes de la Comunitat Valenciana tornaven a les escoles amb alegria i il·lusió per retrobar-se amb els seus companys i iniciar un nou curs ple d’oportunitats, a la Franja de Gaza, més de 630.000 xiquets i joves es quedaven sense poder començar les classes. Per segon any consecutiu, el conflicte bèl·lic ha suspés l’inici del curs escolar deixant a tots aquests alumnes sense accés a l’educació i sense la seguretat d’un espai estable on viure la seua infància amb normalitat.
Les conseqüències de la guerra continuen devastant el territori i el seu sistema educatiu: almenys 122 centres escolars i universitats han estat completament destruïts, 334 han sofrit greus danys i moltes de les infraestructures educatives que es mantenen dempeus han estat habilitades com a refugis per als milers de gazians que han perdut les seues llars en els bombardejos israelians. No obstant això, ni tan sols aquests centres reconvertits en refugis s’alliberen dels atacs. El curs 2023-2024 ja es va suspendre l’any passat pel Ministeri d’Educació del territori, i aquest any la situació es repeteix.
I el drama no es limita a la destrucció física de centres escolars. L’enderroc de torres de transmissió ha dificultat enormement les comunicacions mòbils i l’accés a internet, fent que qualsevol forma d’educació virtual siga pràcticament impossible. Els xiquets i joves de Gaza es troben, així, davant un desafiament quasi insalvable per a continuar la seua formació acadèmica.
Des de l’inici del conflicte, ja fa quasi un any, més de 25.000 xiquets han estat morts o ferits, segons dades del govern del territori. A més, almenys un centenar de científics, professors universitaris i investigadors han perdut la vida a causa dels bombardejos israelians.
La interrupció de l’educació té repercussions devastadores tant a curt com a llarg termini. No només s’està posant en risc el desenvolupament personal de tota una generació, sinó que també s’està comprometent el futur social del territori i la cultura de tot un poble.
La falta d’accés a una educació de qualitat eixampla les bretxes de desigualtat i perpetua la marginació, limitant les possibilitats de formació de futurs líders i professionals capaços de reconstruir la seua societat. A més, aquesta situació deixa les generacions futures amb profunds problemes psicològics derivats d’una infància trencada.
Per altra banda, sense centres educatius segurs ni programes educatius estables, es crea un entorn que facilita la radicalització dels joves, els quals, davant la manca d’alternatives de futur, poden caure en dinàmiques de violència i odi, alimentant el cicle de conflicte. A llarg termini, l’absència d’educació debilita la cohesió social i redueix les possibilitats d’assolir una pau duradora, ja que les noves generacions no reben les eines necessàries per a construir un futur més just.
És imprescindible protegir el dret a l’educació. Aquest dret no sols és clau per al desenvolupament individual dels joves palestins, sinó també per a establir les bases d’una societat més pacífica, equitativa i amb futur lliure de violència.
