Manifest de la FAMPA davant la llei per la consulta de la llengua base

Des de la FAMPA Castelló Penyagolosa volem expressar de manera clara i contundent la nostra posició davant la Llei per a la consulta de la llengua vehicular en l’ensenyament. S’ha comunicat que la consulta als centres educatius valencians tindrà lloc del 25 de febrer al 4 de març.

Mitjançant aquest manifest, volem també posar en relleu les accions que hem dut a terme per formar i informar les famílies, en resposta a la desinformació generalitzada que ha envoltat aquesta qüestió. Considerem que la Conselleria no ha complert amb el seu deure d’informar de manera adequada, fet que, a vegades, ens ha obligat a assumir la responsabilitat d’oferir a les famílies les eines necessàries per a entendre el que implicarà aquesta nova llei i per a una presa de decisions conscient.

Des de la FAMPA Castelló Penyagolosa, hem manifestat des del primer moment el nostre rebuig a la consulta sobre la llengua base. Hem sol·licitat formalment la seua retirada als Consells Escolars Municipals de Vila-real, la Vall d’Uixó i Castelló, mitjançant la presentació d’escrits que així ho expressen. A més, hem participat activament en espais com la Mesa de Pares i Mares i el Consell Escolar Valencià, insistint en la importància de preservar la cohesió del sistema educatiu i evitar qualsevol divisió.

Durant les fases de consulta pública hem promogut la participació activa de les nostres famílies federades en la presentació d’al·legacions. Aquest esforç va contribuir a un total de 4.111 aportacions, de les quals més del 90% demanaven la paralització del projecte normatiu. Tot i les dificultats generades perquè el termini de presentació d’al·legacions va coincidir amb les vacances de Nadal, la comunitat educativa va respondre amb força, reflectint el seu rebuig al projecte.

Des de l’inici d’aquest procés, la nostra postura ha estat constant, com ho demostren els 13 comunicats de premsa que hem publicat per expressar la nostra disconformitat. A més, hem realitzat diverses accions comunicatives, com la difusió de missatges, infografies i, de manera destacada, taules rodones, on hem informat les famílies en col·laboració amb altres entitats. En tot moment, hem sol·licitat la col·laboració de la Conselleria per resoldre els dubtes de les nostres AFA, tot i que, malauradament, no sempre hem obtingut la resposta esperada. Aquests esforços han estat essencials per combatre la desinformació i assegurar-nos que les famílies disposaren de la informació correcta per a prendre decisions fonamentades.

I, per altra banda, el nostre missatge ha estat rotund: cridem a la prudència i al seny. La consulta sobre la llengua vehicular pot generar una gran inestabilitat en el sistema educatiu. Des de la FAMPA hem denunciat que aquesta proposta no té en compte les necessitats reals de l’alumnat ni de la comunitat educativa. Considerem que el sistema educatiu valencià ja presentava mancances i problemes que requerien una solució urgent, abans de plantejar-se el tema de la llengua. A més, aquesta llei no neix d’una problemàtica real i, lluny de millorar l’educació —objectiu del qual no hi ha ni una coma en tota la llei malgrat anomenar-me “educativa”—, crearia divisions i dificultats en el procés d’ensenyament-aprenentatge. La divisió de l’alumnat per la llengua dificultarà el treball dels centres per a crear grups amb una distribució equitativa, agrupar o separar a l’alumnat per criteris pedagògics, d’inclusió o de relació, o donar una atenció més personalitzada a l’alumne o alumna que el necessite. En lloc de ser un avenç, podríem trobar-nos davant una amenaça per a la cohesió i la igualtat d’oportunitats dins del sistema educatiu valencià.

Quan parlem d’aquesta nova llei anomenada de “llibertat educativa”, volem expressar la nostra disconformitat amb l’ús de la paraula “llibertat”, ja que considerem que no serà efectiva (recordem que es podrà triar, però res garantirà que aquesta tria es complisca). Així mateix, també qüestionem el terme “educativa”, pel fet que no estem parlant d’una llei amb intenció de millorar les habilitats i el coneixement de l’alumnat, sinó d’una norma ideològica.

A més, observem una paradoxa: els nostres gestors i líders fonamenten la necessitat d’aquesta reforma en l’argument que el valencià ha estat una llengua imposada durant anys, però expressen aquestes idees amb un castellà perfecte. És possible que no pogueren donar aquests mateixos discursos en valencià, per falta de domini de la llengua. Des de la FAMPA, considerem que necessitem líders amb prou capacitat per a comunicar-se en ambdues llengües cooficials del territori, com a mínim. Si ara per ara això no és una realitat, menys ho serà amb la nova normativa.

Finalment, ens preocupa que afloren conflictes on no n’hi havia. Com l’administració fins a la data a penes ha donat informació, ni a les famílies ni a les direccions dels centres, moltes persones estan desorientades i no obtenen respostes als seus dubtes. En alguns centres hi ha una crispació que abans no existia. La Conselleria ha despatxat la informació a les famílies en una fulla. En la web oficial de la consulta, la informació és tan deficient que ni tan sols s’expliquen els percentatges de vot que serviran per a crear els grups ni, per descomptat, s’avisa que el teu vot no garanteix que el teu fill o filla curse la llengua triada.

Per tot això, des de la FAMPA Castelló Penyagolosa reiterem el nostre compromís per defensar una educació pública, inclusiva, plurilingüe i de qualitat. Continuem pensant que l’educació és l’arma més important per canviar el món, però no podem permetre que es limiten les nostres possibilitats educatives. Necessitem autoritats educatives que actuen amb seny, judici, enteniment, prudència, sensatesa i responsabilitat, i no amb absurditats, disbarats o extravagàncies que posen en perill el nostre sistema educatiu, la cohesió de les nostres comarques i la normalització de la nostra llengua.

Finalment, demanem a les administracions que aturen la consulta sobre la llengua vehicular i que reorienten les seues energies cap a l’enfortiment del sistema educatiu públic valencià. No podem permetre que el nostre sistema educatiu es veja alterat per decisions polítiques que només perjudiquen les famílies i l’alumnat.